dimecres, 4 de març de 2015

EDUCACIÓ. Un simple concepte? o algo més...

Què es educar? Què significa educació i com es diferència d’altres formes d’aprenentatge? Aquestes son algunes de les preguntes que s’han formulat avui a la sessió d’Educació del Moviment.

Com habitualment, aquestes son del tipus de preguntes que creus que saps la resposta, fins que et poses a reflexionar sobre ella i te’n adones que realment aquest concepte engloba un munt de concepcions i significats que, en primera instancia, no se t’havien passat per la ment.

És clar que l’educació no és un procés passiu, sinó que es tracta d’un procés en el que participen, tant els alumnes com els professors, de forma activa en un entorn que oferisca la possibilitat d’ensenyar i aprendre nous coneixements, valors, etc. O almenys açò és el que sempre m’havien dit a mi a l’escola, a casa o a l’institut. No obstant, ara me’n adone que l’educació és molt més complex que açò. Així que en un intent per aprofundir en el tema e intentar esclarir un poc en que consisteix aquest concepte, tant per a mi com per a aquells que esteu llegint açò i tampoc ho tingau clar, he cercat uns vídeos del TED (Technology, entertainment, Design), aquesta és una organització creada per a compartir idees molt interesants e innovadores “Ideas worth spreading”, és a dir, idees dignes de ser difoses.


El primer vídeo que vaig a compartir ací, és una conferència de Rita Pierson, professora durant 40 anys. En la seva xarrada, exposa una forma diferent d’entendre l’educació i la forma en que ho explica, a través d’experiències de la seva vida, ja siguen un poc còmiques amb els seus alumnes o més sentimentals a través de la història de la seva mare, li dona una força a la xarrada que personalment m’ha arribat endins i m’ha fet pensar.

Per a ella, educar és influenciar, és crear i establir relacions personals amb els alumnes, ja que per a que ells t’entenguen a tu, avanç has d’entendre’ls tu a ells. I com fer açò? Disculpar-se quant t’equivoques, seria un bon començament, una cosa que sembla simple però que si ens posem a pensar, a pocs mestres recordarem que deixaren el seu orgull a un costat per a disculpar-se en els moments en que no tenien raó; confiar, creure en els alumnes i donar-los el teu suport. Per tant, eixe llegat de relacions que es crea, que perdurarà en el temps i que serà el que realment marque un punt d’inflexió en la vida dels alumnes, és allò al que Rita considera educació i per tant, l’objectiu dels educadors.



Finalment, l’altre vídeo que vaig a compartir, es tracta d’una conferència de Sir Ken Robinson, continuant la famosa xarrada que va fer al TED l’any 2006, que com he pogut veure es troba en el blog de l’assignatura per a qui vullga aprofundir més: http://edmov.blogspot.com.es/2010/12/disembodiment-creativity-intelligence.html

Començant des de la seva forma de veure el mon dividit en dos:
  • ·         aquells que disfruten del seu treball i que no poden imaginar-se fent una altra cosa.
  • ·         Aquells que creuen que no tenen cap talent, i que es dediquen a alguna cosa que no els agrada, tractant durant tota la seva vida d’acostumar-se a aquesta situació. Aquella gent que viu la setmana pensant i esperant l’arribada del cap de setmana.

En aquesta xarrada, Ken Robinson exposa d’una manera un tant còmica però efectiva, com l’educació actual és un dels principals problemes que explica perquè la majoria de les persones es troben en la segon situació (segon punt explicat avanç). De la mateixa manera, proposa una solució; no una nova reforma, ell va més enllà i assegura la necessitat de reformar tota l’educació a partir d’uns nous fonaments i és que l’educació no hauria de estar sistematitzada i mecanitzada com si es tractés d’una màquina de manufactures, sinó que aquesta deuria ser una educació orgànica, una educació única i adaptada per a cada individu que l’ajudés a trobar el seu talent i la seva passió i d’aquesta manera, aconseguir que cadascú dedique la seva vida a una professió en la que trobe motivació i ganes.





Personalment, estic totalment d’acord amb Robinson. Pense que aquesta educació lineal, igual per a tots ens fa més mal que be, i és que aquesta és una de les principals causes de l’abandonament escolar; els estudiants deixen els estudis i l’escola perquè decideixen que el que fan allí no els servix per a res, alguns fins i tot arriben a odiar l’escola d’una forma insana i ho sé perquè he tingut companys així en la ESO. Així que crec que el problema està en el sistema educatiu que no aconsegueix fer aflorar els diferents talents dels alumnes, la qual cosa hauria de canviar, ja que com diu Robinson a la seva conferència: “human communities depends on a diversity of talent, not a singular conception of ability; and at a half of our challenges is to reconstruct that sense of ability and intelligence” és a dir, les comunitats humanes depenen d’una diversitat de talent i no d’una única concepció d’habilitat, per tant, el nostre objectiu i repte és reconstruir aquest sentit d’habilitat i intel·ligència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada