Hui fa unes hores, la meua germana, que ha començat enguany a
preparar el selectiu, m’ha demanat que l’ajudés a fer el comentari d’un text que
ha eixit alguna vegada al PAU. Així que m’he posat a llegir-lo i quina ha sigut
la meua sorpresa al veure de que parlava el text. El títol era: “Modelos y tallas saludables” i clarament,
parlava del culte a la primesa. En aquest es posen de manifest moltes coses que
jo desconeixia, inclús després de fer avui el examen de les ideologies i ser jo
un dels experts del meu grup puzle en aquesta ideologia.
Aquesta ideologia, basada en la idealització del cos de la
dona com un cos prim, esvelt, bonic i que d’alguna manera dona a entendre que
el sexe femení ha de ser dèbil i ha de dependre de l’home, es veu promoguda com
diu l’article per les revistes de moda i la publicitat que presenten les talles
de roba amb les que una dona pot estar contenta amb el seu cos. Açò posa en
risc d’una forma indirecta a moltes dones que es deprimeixen i es veuen
necessitades de perdre pes amb excés, la qual cosa pot desembocar en malalties
com la bulímia o anorèxia.
Ací vos deixe les definicions (extretes de la pàgina web delministeri de salut de la república d’Argentina) d’aquestes dues malalties per a
aquell que no les conega:
-anorèxia: “Es un
trastorno alimenticio que altera la relación de la persona con la comida. Se
caracteriza por la obsesión de perder peso. La persona limita exageradamente la
ingesta de alimentos al punto de poner en riesgo su vida. Se sufre además una
distorsión de la percepción: la persona con anorexia se ve con sobrepeso, a
pesar de estar muy por debajo de los parámetros saludables
La anorexia no sólo
representa un problema con la comida, sino que además, esconde una incapacidad
de lidiar con otros problemas de estrés o ansiedad. El control ejercido sobre
la comida calma momentáneamente estas tensiones”.
-bulímia: “La bulimia
es un trastorno alimenticio. Se caracteriza por la necesidad de comer grandes
cantidades de comida en tiempos muy cortos (atracón) para, luego, vomitar y
eliminar el exceso. A esta conducta le siguen períodos de poca ingesta o
períodos de ayuno hasta que se vuelve a cometer otro atracón. Cada atracón, es
acompañado por un sentimiento de culpa que debe compensarse con vómitos o la ingesta
de laxantes o diuréticos.
La persona con bulimia
está obsesionada por su apariencia física y con la necesidad de adelgazar.
Sufre a su vez una distorsión de su propia imagen viéndose con más peso del
real y no es consciente del riesgo que acarrean estas conductas destructivas.
Al igual de lo que
ocurre con la anorexia, esta relación con la comida es sólo una manera de
lidiar con la ansiedad y el estrés. El atracón con comida y el acto posterior
de vomitar, alivia la tensión y le genera bienestar, momentáneamente. Le brinda
la sensación de tener el control”
Finalment i tornant a
l’article del País, dir que allò que més m’ha cridat l’atenció ha sigut l’exemple
final que fica, en el que conta com algunes marques molt importants es neguen a
fer talles majors a la 40 per a que així soles aquelles amb el cos ideal puguen
dur aquest tipus de vestits. Açò per a mi no te altre nom que “aberració”, ni
tan sols se m’havia passat pel cap una estratègia propagandística tan cruel com
aquesta. Sabem que aquesta ideologia és relativament nova, ja que abans una
dona amb cos gran significava que era sana y estava ben alimentada, però en pocs
anys aquest cànon de bellesa ha crescut de forma increïble, és un fet que ja
està convertint-se en un problema amb les malalties que he explicat abans i més
que s’està intentant crear lleis que ho eviten, aquesta ideologia seguix
creixent de forma exponencial, i és que segons l’Agència de Qualitat d’Internet
(IQUA) les pàgines web sobre la bulímia i la anorèxia han crescut un 450% en
els últims anys, i per si no fora prou, les dades mostren que el 75% de
persones que visiten aquestes pàgines son menors d’edat! Fins on podrem arribar?
Vos aconselle que llegiu l'article, ja que és molt interessant i espere les vostres opinions sobre el tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada